Estic fart de
vore com la gent desprestigia un idioma.
Com a valencianoparlant,
em dol observar com a la gent li te menyspreu a la meua llengua.
La llengua és
cultura, i en un “país” com Espanya que en hi han quatre llengües, la gent
hauria de defendre-les. De la mateixa manera que és defenen les obres
literàries o les pictòriques, la llengua forma part de nosaltres.
M’és igual que la
gent de Madrid, Andalusia... no sàpiguen valencià/català però això no vol dir
que hagen de fer el possible per destruir par de la seua cultura, perquè dintre
del possible, la meua llengua és part de la seua cultura. Ells no ho sabran
però part del seu vocabulari prové del valencià.
No obstant això,
sempre se escoltaran els “Esto es España y se habla español”.
La meua
contestació és “Açò és un país de merda que menysprea la seua cultura
lingüística, així que no em vingueu a dir en quina llengua he de parlar.”
Encara que siga d’Elx
(Capital de la comarca del Baix Vinalopó), ciutat castellanoparlant però que
als camps es valencianoparlant, estic orgullós de ser valencianoparlant. Per a
mi és la meua llengua materna, la que parle a casa, encara que siga amb ma mare
i de tant en tant amb ma germana. Ningú em farà parlar en la llengua que no
vull.
Prou de provar a
destruir les llengües i comencem a cuidar-les.
Tot açò ho volia
dir perquè per desgracia tinc una professora que es castellanoparlant i encara
que s’esforce a parlar en Valencià, és millor que no ho faça. Cada vegada que
parla sent com si un diccionari valencià es suïcidés.
M’agradaria
trobar algun dia professors castellanoparlants que són capaços de parlar sense cap
problema en valencià. Estic fart de tanta incompetència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada