Desapareixer, deixar tot enrere i no tornar, anar-me'n sense mirar tot el pasat i tot el que deixe, però no, no el faig, i al final done la volta, perquè, per què estas tu, la que m'alegra els dies, la que sempre està al meu costat, un suport per a mi, una persona especial per a mi, i supose que per a altres.
Cada dia que pase amb ella és com una aventura nova. És una cosa inexplicable per als que no pasen temps amb ella.
Encara que em coste dir-ho és el que més m'estime del món i per això no tinc un altre remei que dir-ho.
En un moment donat tos hem desitjat desaparèixer i anar-nos lluny, a qualsevol altra part, sembla la solució més fàcil, fugir... Però ara bé, per sort sempre tens alguna cosa o alguna persona -anomena-ho suport- que t'anima a que no el faces, pot ser perquè ella també et necessita quasi tant com tu a ella.
ResponEliminaNo et rendixes mai.
T'estime.